L’ús d’elements multimèdia, drets de propietat intel·lectual i llicències Creative Commons (2)

Com ja apuntava en el post anterior, la millor manera d’estalviar-nos problemes a l’hora de publicar elements multimèdia als nostres blocs, pàgines web o als nostres espais a les xarxes socials és usant arxius de creació pròpia o bé utilitzant el que cada cop més autors utilitzen a Internet: les llicències Creative Commons.

A diferència del copyright, es coneix com a copyleft (o sigui, el contrari del copyright), tot un conjunt de llicències que poden aplicar-se a creacions artístiques, científiques o literàries. Les llicències copyleft utilitzen la legislació dels drets d’autor per regular com cada persona que rep una còpia o obra derivada pot fer servir, modificar i redistribuir tant aquesta creació com les obres que se’n derivin. Un clar exemple de copyleft són precisament les llicències Creative Commons.

Creative Commons és una ONG sense ànim de lucre, fundada l’any 2001, que desenvolupa plans per ajudar a reduir les barreres legals de la creativitat mitjançant nova legislació i noves tecnologies. Lawrence Lessig, professor de dret a la Universitat d’Stanford i especialista en ciberdret, va fundar Creative Commons.

Les llicències Creative Commons (conegudes com a CC) permeten els autors decidir la manera en què la seva obra circularà a Internet, de manera que donen llibertat per citar, reproduir, crear obres derivades i oferir-la públicament, amb diferents restriccions.

Hi ha sis llicències CC diferents que combinen aquestes quatre condicions:

Reconeixement (Attribution – BY): En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència caldrà reconèixer l’autoria.

No Comercial (Non commercial – NC): L’explotació de l’obra queda limitada a usos no comercials.

Sense Obres Derivades (No Derivate Works – ND): L’autorització per explotar l’obra no inclou la transformació per crear una obra derivada.

Compartir Igual (Share alike – SA): L’explotació autoritzada inclou la creació d’obres derivades sempre que mantinguin la mateixa llicència en ser divulgades.

A partir d’aquestes condicions es poden generar les sis llicències següents que, a més, se solen representar amb els símbols que poso a continuació:

Reconeixement (BY): Es permet qualsevol explotació de l’obra, incloent-hi una finalitat comercial, així com la creació d’obres derivades, la distribució de les quals també està permesa sense cap restricció.

Reconeixement no comercial (BY-NC): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra amb finalitats comercials.

Reconeixement – no comercial – compartir igual (BY-NC-SA): No es permet un ús comercial de l’obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb una llicència igual a la que regula l’obra original.

Reconeixement – no comercial – sense obra derivada (BY-NC-ND): No es permet un ús comercial de l’obra original ni la generació d’obres derivades.

Reconeixement – Compartir igual (BY-SA): Es permet l’ús comercial de l’obra i de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb una llicència igual a la que regula l’obra original.

Reconeixement – sense obra derivada (BY-ND): Es permet l’ús comercial de l’obra però no la generació d’obres derivades.

Creative Commons posa a disposició de tothom la possibilitat de fer una cerca d’elements multimèdia amb llicència CC. Aquesta pàgina no és un motor de cerca, sinó que permet cercar a pàgines on es publiquen arxius amb CC.

Està clar, doncs, que podem usar les obres llicenciades en Creative Commons en la mesura que el seu creador ens ho hagi permès segons el tipus de llicència que hagi usat. Això sí, cal que citem expressament el nom de l’autor, el títol de l’obra i la llicència usada. I no és d’obligat compliment, però sí molt recomanable, comunicar l’autor l’obra del qual usem el fet que estiguem utilitzant-la: amb un simple missatget d’agraïment n’hi ha més que prou.

Us poso un exemple de citació de la foto de l’escala que he posat més amunt:

Baixant l’escala (c) _nur CC BY-SA
(on Baixant l’escala és el títol de la foto, _nur l’autora i BY-SA -o sigui atribució i compartir igual- el tipus de llicència usat)

Ja ho sabeu: sigueu lliures d’usar elements multimèdia amb llicències CC. Hi ha moltes altres llicències copyleft, però les CC són les més usades i esteses a Internet.

Fonts usades
Viquipèdia http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
Creative Commons http://creativecommons.org/
Creative Commons Catalunya http://cat.creativecommons.org/

L’ús d’elements multimèdia, drets de propietat intel·lectual i llicències Creative Commons (1)

A Internet i fora d’Internet, les obres artístiques, científiques o literàries (la producció intel·lectual) estan protegides per la Llei de propietat intel·lectual. Per tant, no podem usar com si fossin nostres molts arxius multimèdia (fotografies, vídeos, imatges, icones), ja que, a dreta llei, hauríem de demanar permís a l’autor i pagar-li segurament una quantitat a ell, a l’empresa que el representi o alguna de les entitats que gestionen col·lectivament el cobrament i la distribució dels drets d’autor (les més conegudes: SGAE i CEDRO). I això ho estableix la llei.

Per tant, no podem usar en els nostres webs, blocs o als nostres espais a les xarxes socials qualsevol imatge que ens agradi o que trobem a Internet, a no ser que pactem amb l’autor que ens permet usar-la lliurement.

Com que fa anys que tinc un bloc i, a sobre, m’agrada la fotografia, la solució més fàcil a aquest inconvenient (reconec que els posts sense imatges resulten poc digeribles) és usar fotos pròpies. Una solució senzillíssima, tenint en compte que avui dia els mòbils fan fotos i que tots anem retratant el que mengem, els llocs que visitem, les festes familiars o fins i tot els espais on treballem.

L’altra solució, que ens obre les portes a un món infinit de possibilitats, és usar arxius multimèdia amb llicència Creative Commons: en podem trobar a molts llocs, les podem usar cenyint-nos a la llicència que l’autor li hagi posat a l’arxiu multimèdia i no tindrem mai cap problema amb cap entitat de gestió dels drets d’autor ni amb l’autor mateix (tot i que és un bon costum comunicar-li que estem usant una imatge o un vídeo seu).

A més d’imatges i vídeos en Creative Commons, hi ha moltes pàgines que anuncien que les imatges que ofereixen són completament lliures d’autors. Ara bé, quan llegim la lletra menuda en moltes d’aquestes pàgines, la veritat és que no és així i tenen alguna mena de protecció o hauríem de fer algun tipus de pagament.

Resumint: hem de tenir compte amb les imatges o els vídeos que inseriu en els nostres blocs que, generalment, estan protegits pels drets d’autor. Recentment, un bon amic blocaire ha rebut una sanció de 450 euros per infracció dels drets d’autor. D’aquí l’origen d’aquest post que continuarà…

Sobre el dret de cita

El dret de cita comporta una limitació objectiva dels drets atorgats per la llei als autors de creacions intel·lectuals. No és, però, un dret absolut i la llei determina els límits de l’exercici de dret de cita, ja que cal protegir l’autoria d’una obra intel·lectual. El límit d’un dret és precisament quan se’n lesiona un altre.

La Llei de propietat intel·lectual és la font normativa bàsica que regula els drets privats de les creacions intel·lectuals i també els límits. La Llei delimita el contingut dels drets a la llibertat d’informació i a la cultura.

El dret de cita implica concedir a les persones un dret d’informació que limita els drets derivats de l’autoria d’una obra. El dret de cita, doncs, es pot definir com el fragment d’una obra aliena que s’inclou en una obra pròpia a títol d’anàlisi, comentari o judici crític i amb finalitats de docència o investigació.

Les finalitats de docència són molt restrictives, mentre que l’expressió amb finalitats d’investigació atorga un marge molt més ampli a ‘ús del dret de cita. Qualsevol persona està capacitada per dur a terme una investigació o estudi d’un tema i afegir-hi la cita que consideri adient per tal que, amb esperit crític, es valorin els punts importants i quines aportacions fa a l’obra.

El dret de cita té cinc principis fonamentals:

1. Que es tracti d’una obra ja divulgada, ja que, si no s’ha divulgat es pot incórrer en una infracció d’ordre penal.

2. Que la cita es faci conforme a l’ús lleial, és a dir que no afecti directament els interessos de l’autor.

3. Que es faci en la proporció justificada per la finalitat que es persegueix, per la qual cosa s’ha de qualificar com a no essencial en l’obra pròpia (si se suprimís n’alteraria la naturalesa, sentit o significat)

4. Que es faci amb finalitats docents o d’investigació.

5. Que s’esmenti la font i l’autor