Pagar per serveis a Internet

Quan l’any 2002 Infonomia va començar a oferir els seus serveis de pagament, alguna cosa estava començant a canviar a Internet. Fins aleshores gairebé tot (o tot, directament) era gratuït i poc interactiu: consumir informació -que podia ser de qualitat, o no-, publicar fotografies, xatejar, participar a fòrums… tot era de franc.

Vaig pensar que si l’Alfons Cornella, un professional al qual admiro i de qui he après moltes coses -entre d’altres, el terme infoxicació-, decidia posar en línia serveis de qualitat i fer-los de pagament, havia de respondre necessàriament a algun motiu de pes, no era un mer caprici, segur. Infonomia era una publicació que ens aportava una informació imprescindible aleshores als qui volíem estar informats de què es coïa a Internet, com evolucionaven les coses i de quines eines disposàvem per anar aprenent, creant i compartint. És més, Infonomia ens mostrava el futur, un futur que de vegades semblava Blade Runner, però que ara sí, ara ja és aquí.

El desembre de 2005 vaig obrir un compte a Flickr i vaig decidir publicar-hi les fotos que anava fent. En arribar a la foto 200, al setembre de 2007, Flickr em va donar dues opcions: esborrar fotos i mantenir-me per sempre més en el límit de 200 o bé pagar per poder publicar tantes fotos com vulgués i crear tants àlbums com em semblés bé. El preu: 24,95 dòlars anuals. Vaig pensar que si tingués afició a comprar, per exemple, revistes del cor, gastaria aquesta quantitat en un parell de setmanes. Així que, sense pensar-ho dues vegades, m’hi vaig donar d’alta. Des d’aleshores gaudeixo del Flickr Pro i mai no m’he penedit de gastar-me aquests diners perquè em reporten més satisfaccions que no pas llegir les revistes que comentava.

Recentment, m’he aficionat a una altra perla dels serveis d’Internet: Spotify. Vaig regalar quasi tots els CD que tenia, quan escolto la ràdio és per seguir les notícies i únicament escolto música a Spotify i al meu iPod. Que per 4,99 mísers euros al mes puc escoltar la música que vulgui, quan vulgui, compartir els suggeriments que em fan amics, coneguts i saludats i els puc jo recomanar la música que m’agrada i tot això sense anuncis! Sí, hi ha crisi, però prescindiré d’altres coses, companys! D’això, no! És una meravella!

Només són tres exemples de serveis pels quals val la pena, segons el meu modest punt de vista i segons els meus gustos, necessitats i possibilitats -està clar-, rascar-se una mica la butxaca, però el futur a Internet, està clar, és pagar per la qualitat, tot i que espero que no sigui la norma general per a tot!

Fonts consultades

Viquipèdia
Xarxanoticies.cat

Cibermaneras: la netetiqueta

Cibermaneras
Cibermaneras

Cibermaneras. Comunicación, cortesía y consejos de supervivencia en la red és un llibret de 96 pàgines que es llegeix en una estoneta curta, és una lectura amena i ens forneix d’unes pautes de comportament bàsiques, però necessàries, per moure’ns a Internet.

Magalí Benítez, fundadora de l’agència de màrqueting digital Polièdric, descabdella les normes de comportament a la Xarxa, també conegudes amb el nom de netetiqueta i posa un èmfasi especial en el correu electrònic, l’eina més usada.

Quan fa més de deu anys, vaig començar a accedir a Internet em va sorprendre la nova manera de comunicar-se que aleshores tot just descobria: les emoticones, les abreviacions, les paraules noves d’aquest entorn, l’amabilitat de les persones en explicar-te com funcionaven els xats o qualsevol altra aplicació…

De seguida em vaig adonar que tot el que té de gestual i expressiu una conversa “en directe”, em mancava en aquest nou context i que, per tant, calia substituir-ho per unes noves formes i recórrer a uns recursos diferents.

Potser per això sempre m’ha interessat el tema de la netetiqueta i he mirat de fer-lo saber a amics, coneguts i saludats que algun cop m’han tractat de “plasta”, però, com diu la meva mare, jo sóc així i m’accepteu així o deixe-m’ho córrer!

Tornem al tema:  presenta un complement al llibre: el bloc cibermaneras.net per continuar el diàleg sobre la comunicació digital. A més de llegir les noves aportacions que l’autor va fent, podem aportar-hi idees o consultar-li dubtes. El bloc és ben viu.

El llibre ens ofereix un boníssim consell: revisem ben bé els nostres textos i els destinataris dels nostres missatges abans de clicar al botó ‘Enviar’ o ‘Publicar’.

Enllaç recomanat: Les regles de netetiqueta per Virginia Shea