Fa uns dies, Linkedin em va recordar -i alguns contactes meus em van felicitar per aquest motiu- que l’1 de febrer de 1994, fa tot just 20 anys, vaig canviar de feina. 9 anys abans, l’1 de febrer de 1985 havia iniciat el meu historial de cotització a la Seguretat Social (per sort, ininterromput).
Des de l’1 de febrer del 1985 havia treballat al mateix lloc: la Duana de Barcelona (Agència Estatal de l’Administració Tributària), com a auxiliar administrativa, on vaig aprendre conceptes d’un món molt peculiar com és el de les importacions i exportacions, hi vaig viure l’aparició de l’IVA i vaig aprendre (poc) a classificar productes, o parts de productes (ja que, de vegades s’importen peces i no l’objecte sencer) en partides aranzelàries descrites a un document que s’anomena TARIC (Aranzel Integrat de les Comunitats Europees), a calcular els impostos que havia de pagar un producte… Fins i tot vaig aprendre a resoldre recursos de reposició, una tasca que no em corresponia fer, però ja que hi era… doncs també en vaig aprendre.
L’1 de febrer de 1994, doncs, vaig començar a treballar al Departament de Justícia: em van enviar a revisar models de sentències que s’havien d’introduir en una aplicació informàtica que s’anomenava Temis i durant tres mesos vaig ser a la torre dels jutjats d’instrucció de Barcelona fent aquesta i altres funcions relacionades amb l’àmbit lingüístic.
Des d’aleshores fins ara, la societat ha canviat, el món ha canviat i la meva feina, per sort, ha canviat i molt. De les antigues pantalles d’ordinador (després en déiem pantalles tontes) on només es podien teclejar ordres i textos amb unes lletretes de color verd a l’actual pantalla l’ordinador… hi ha vint anys i tot un canvi no només amb Internet i les tecnologies.
També hi ha un canvi de concepció de l’Administració pública que inclou moltes temàtiques que he anat coneixent i aprenent al llarg dels anys. I és que ja ho deia Aristòtil “El que hem d’aprendre a fer, ho aprenem fent” O en una versió més escurçada i actual: s’aprèn fent (learning by doing). I s’aprèn fent en tots els àmbits de la vida, però especialment en el terreny professional.
I la meva reflexió: tinc la sort de fer una feina que m’interessa, tinc la sort de conèixer el client de l’Administració perquè jo mateixa sóc el client de l’Administració. Miro, per tant, de facilitar la vida a les persones que s’adrecen a la meva organització de la mateixa manera que m’agradaria que ho fessin per a mi (o per a la meva mare: un exemple que faig servir sempre com a model de persona que no té perquè conèixer tant com jo conec l’Administració pública). Miro de complir, doncs, l’objectiu que hauria de guiar tota administració pública, que és servir la ciutadania i miro de complir-lo orgullosa perquè, a més, és la meva Administració, la de Catalunya.
Fa un temps, a més, col·laboro en una xarxa de funcionaris inquiets, la Xarxa d’Innovació Pública, que maldem per innovar en les nostres administracions, introduir nous elements que facin el servei més proper, més transparent, més fàcil.
Si em deixen, continuaré aportant i aprenent el que pugui fins que em jubili que, a aquestes alçades, es fa difícil de preveure’n la data exacta! Gràcies també a moltes persones que m’acompanyen en aquest camí amb qui aprenem i compartim plegats. Gràcies, especialment, al Jordi, la Joana, la Carme, la Iolanda… amb qui espero continuar treballant, més lluny o més aprop, durant molt de temps.
Fa uns mesos, un grup de professionals vam decidir organitzar-nos al voltant de la 
Encara un altre blog 