20 anys a la Generalitat de Catalunya, 29 anys d’aprenentatge

Fa uns dies, Linkedin  em va recordar -i alguns contactes meus em van felicitar per aquest motiu- que l’1 de febrer de 1994, fa tot just 20 anys, vaig canviar de feina. 9 anys abans, l’1 de febrer de 1985 havia iniciat el meu historial de cotització a la Seguretat Social (per sort, ininterromput).

Duana de Barcelona
Duana de Barcelona

Des de l’1 de febrer del 1985 havia treballat al mateix lloc: la Duana de Barcelona (Agència Estatal de l’Administració Tributària), com a auxiliar administrativa, on vaig aprendre conceptes d’un món molt peculiar com és el de les importacions i exportacions, hi vaig viure l’aparició de l’IVA i vaig aprendre (poc) a classificar productes, o parts de productes (ja que, de vegades s’importen peces i no l’objecte sencer) en partides aranzelàries descrites a un document que s’anomena TARIC (Aranzel Integrat de les Comunitats Europees), a calcular els impostos que havia de pagar un producte… Fins i tot vaig aprendre a resoldre recursos de reposició, una tasca que no em corresponia fer, però ja que hi era… doncs també en vaig aprendre.

Casal Sant Jordi, seu del Departament de Justícia
Casal Sant Jordi, seu del Departament de Justícia

L’1 de febrer de 1994, doncs, vaig començar a treballar al Departament de Justícia: em van enviar a revisar models de sentències que s’havien d’introduir en una aplicació informàtica que s’anomenava Temis i durant tres mesos vaig ser a la torre dels jutjats d’instrucció de Barcelona fent aquesta i altres funcions relacionades amb l’àmbit lingüístic.

Des d’aleshores fins ara, la societat ha canviat, el món ha canviat i la meva feina, per sort, ha canviat i molt. De les antigues pantalles d’ordinador (després en déiem pantalles tontes) on només es podien teclejar ordres i textos amb unes lletretes de color verd a l’actual pantalla l’ordinador… hi ha vint anys i tot un canvi no només amb Internet i les tecnologies.

El que hem d'aprendre ho aprenem fent-ho
El que hem d’aprendre ho aprenem fent-ho

També hi ha un canvi de concepció de l’Administració pública que inclou moltes temàtiques que he anat coneixent i aprenent al llarg dels anys. I és que ja ho deia Aristòtil “El que hem d’aprendre a fer, ho aprenem fent” O en una versió més escurçada i actual: s’aprèn fent (learning by doing). I s’aprèn fent en tots els àmbits de la vida, però especialment en el terreny professional.

I la meva reflexió: tinc la sort de fer una feina que m’interessa, tinc la sort de conèixer el client de l’Administració perquè jo mateixa sóc el client de l’Administració. Miro, per tant, de facilitar la vida a les persones que s’adrecen a la meva organització de la mateixa manera que m’agradaria que ho fessin per a mi (o per a la meva mare: un exemple que faig servir sempre com a model de persona que no té perquè conèixer tant com jo conec l’Administració pública). Miro de complir, doncs, l’objectiu que hauria de guiar tota administració pública, que és servir la ciutadania i miro de complir-lo orgullosa perquè, a més, és la meva Administració, la de Catalunya.

Xarxa d'Innovació Pública
Xarxa d’Innovació Pública

Fa un temps, a més, col·laboro en una xarxa de funcionaris inquiets, la Xarxa d’Innovació Pública, que maldem per innovar en les nostres administracions, introduir nous elements que facin el servei més proper, més transparent, més fàcil.

Si em deixen, continuaré aportant i aprenent el que pugui fins que em jubili que, a aquestes alçades, es fa difícil de preveure’n la data exacta! Gràcies també a moltes persones que m’acompanyen en aquest camí amb qui aprenem i compartim plegats. Gràcies, especialment, al Jordi, la Joana, la Carme, la Iolanda… amb qui espero continuar treballant, més lluny o més aprop, durant molt de temps.

Sóc de la Xarxa d’Innovació Pública

Sóc de la XIP i, tal com explica el vídeo que hi ha a continuació hi sóc des del començament…


Ara, la XIP fa un pas endavant i després d’un any de molta feina presentem l’Ideari de la XIP, un document electrònic en què hem estat treballant després de la feina, els caps de setmana i altres estones lliures. Ha costat arribar-hi, però hem arribat a un document de consens i continuarem caminant endavant per intentar materialitzar moltes idees que es recullen en la publicació que presentarem el 12 de juny a Girona i el 14 de juny a Barcelona

 Més info sobre la presentació

La Xarxa d’Innovació Pública (www.xarxaip.cat)

(Post traduït del bloc de la Francesca Cañas, amb el qual m’identifico plenament: per què escriure’n un de nou si ella ja ho ha escrit i és exactament el que jo voldria dir?) :)

INprenedorsFa uns mesos, un grup de professionals vam decidir organitzar-nos al voltant de la Xarxa d’Innovació Pública. Ens vam proposar aleshores elaborar unes línies de treball conjuntes per compartir projectes, bones pràctiques, coneixement, notícies… en definitiva, per intercanviar experiències i aprendre’n tots junts i, al mateix temps, millorar i idear nous serveis amb la resta d’actors públics (ciutadania, proveïdors, etc.)  a partir del coneixement de l’Administració. Així mateix, volíem encomanar a la resta de persones que  d’una manera o una altra treballen a l’Administració, les nostres ganes d’irradiar idees, prpostes i energia per promoure el canvi en l’organització.

Doncs, bé, ja s’acosta el moment que la nostra xarxa, ja madura, es presenti en societat, i ho farà el proper dia 14 de juny, a les 16 hores, a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (c/Girona, 20. Barcelona).

En aquest acte es presentarà la versió catalana en format digital del llibre INprenedors i comptarem amb la presència de:

  • Tíscar Lara, vicedegana de Cultura Digital de l’Escola d’Organització Industrial de Madrid, i Joan Cruz, de Fundació Telefònica, com a coautora i editors del llibre.
  • Dioni Nespral i Alberto Ortiz de Zárate, autors del llibre
  • Jordi Graells, coautor del llibre i que presentarà la Xarxa d’Innovació Pública.
L’entrada és lliure, però cal confirmar l’assistència a l’adreça xarxaip@gmail.com

Vélez-Málaga

Encuentro...He estat dos dies a Vélez-Málaga, al I Encuentro Nacional de Experiencias y Buenas Prácticas en Pactos, Acuerdos de concertación y Redes de Trabajo Colaborativo, convidada per l’OALDIM de Vélez-Málaga per tal d’explicar l’experiència del programa Compartim.

Un nom llarg per a un congrés que barrejava, com ells dirien, churras con merinas: potser poc específic i incloent dos temes, que potser podrien ser complementaris, però que, a la pràctica semblen viure a móns diferents (pactes i acords de concertació a l’Administració local, d’una banda, i xarxes de treball col·laboratiu, de l’altra).

Però he tingut la sort de conéixer de prop Borja Marcos, que ens va explicar un projecte interessantíssim que ha engegat la Federación de Municipios i que es diu Goblonet (al qual tothom anomenava Globonet, curiós!). Gob de gobierno, lo de local, insistia en Borja i no hi va haver manera que ningú ho pronunciés correctament. El projecte està basat en un gestor de continguts desenvolupat específicament per a aquest projecte i li treu molt de profit al sistema d’altres xarxes socials (eines de recomanació, RSS, publicació de notícies, fins i tot videoconferència). Li vaig prometre a en Borja que m’hi donaria d’alta i avui ara mateix ho faré.

Isabel Heredia, amb qui ja ens havíem posat en contacte feia dies, va explicar un projecte que abasta un àmbit més petit, però que vaig sentir molt de prop, ja que me’l van explicar directament algunes de les participants: orientadores laborals de diferents municipis de Málaga. Sembla que hi ha una important xarxa de gent que es dedica a aquesta feina, però que treballen de forma separada. Els vaig suggerir algunes idees per treballar col•laborativament i també els vaig explicar la nostra experiència. Isabel ens va parlar de la xarxa Redatodacosta.

La guinda del pastís la va posar Alfonso Alcántara (més conegut com a @yoriento a Twitter, sobretot, però també a altres entorns a Internet). Amb una explicació ameníssima i divertidíssima de l’ús de les xarxes socials des del Servei Andalús d’Ocupació, mirant de fer entendre un nou model d’Administració, però també un nou model de funcionari, va apassionar la majoria d’assistents a l’acte.

Les notes discordants: alguns elements crítics que s’aferren a perpetuar uns models que ja fa temps que són caducs i el descobriment d’una pràctica comuna entre els andalusos (això em va explicar) que es diu “cloncusiones”, que consisteix en l’aparició d’un individu que fa burleta de tot el que ha succeït en el decurs de la trobada, congrés o esdeveniment corresponent. Poc afortunat, sincerament.

En fi, una curiosa estada a Málaga on no només vam compartir coneixements, sinó també pescaíto frito i algun gotet de vi.