Micromecenatge (també conegut com crowdfunding)

Per tothom és sabut, i més en aquests temps de crisi, però també de xarxes socials, de moviments cooperatius, d’intel·ligència de les multituds… que la col·laboració pot produir fruits saborosos. També que, com ens deia el capità Enciam, “els petits canvis són poderosos”.

Internet ha fet possible que petites aportacions anònimes (o amb nom i cognoms) a canvi de res (o a canvi de petites coses) poden donar resultats magnífics.

El micromecenatge (en anglès crowdfunding i en castellà financiación en masa) és una eina que permet que un col·lectiu de persones cooperin, treballin conjuntament i inverteixin diners (normalment petites quantitats que s’anomenen microaportacions) en altres recursos junts per tal de donar suport a esforços iniciats per altres organitzacions amb diversos objectius: ajuda humanitària, periodisme ciutadà o producció d’obres artístiques.

El sistema, doncs, es basa en petites donacions que en alguns casos són inversions, ja que sovint hi ha un intercanvi de compensacions econòmiques (diners) per compensacions simbòliques que més aviat són petits privilegis envers l’obra (per exemple, que aparegui el nostre nom com a mecenes d’una obra, rebre entrades per a la preestrena d’una pel·lícula, aparèixer en una pel·lícula ni que sigui breument). Les microaportacions moltes vegades també es fan a canvi de res, pel simple fet de col·laborar en una causa humanitària o per impulsar un projecte artístic.

Un exemple reeixit i molt conegut va ser El Cosmonauta, una pel·lícula que es va poder realitzar gràcies al micromecenatge i en què qualsevol persona es podia convertir en productor de la pel·lícula des de només la quantitat de 2 euros. A canvi de dos euros, es rebia un pack de benvinguda, un certificat de productor, l’entrada en el sorteig d’un vestit de cosmonauta i l’aparició del nom en els títols de crèdit de la pel·lícula.

La pel·lícula, a més, es va llicenciar en Creative Commons, de manera que podem distribuir-la, copiar-la, modificar-la o utilitzar qualsevol de les parts de l’obra de franc (i sense infraccions legals!)

Un altre exemple que més m’és proper (és al Maresme, Mataró) i també s’ha assolit és Meitat i meitat en què Factea Produccions demana 1.700 euros (que ja han assolit per poder representar una obra de l’autor Daniel Keene al Centre de Creació d’Arts Escèniques Can Gassol de Mataró. El projecte es desenvolupa a Verkami, un conegut lloc de micromecenatge i els seus impulsors a canvi de diverses quantitats (10, 20, 30, 50,100, 200 i 300 euros) ofereixen diferents privilegis:

Per 10 euros, podem aparèixer als crèdits de l’espectacle (als dossiers, al programa de mà…), assistir a una trobada amb l’equip i escoltar la lectura de l’obra.

Per 50 euros, en canvi, a més de les dues coses anteriors, tindrem dues entrades per a la sessió prèvia de mecenes, un col·loqui amb l’equip del muntatge i un pica-pica i dues entrades més per a qualsevol representació que es farà els dies 25, 26 o 27 d’octubre a Mataró.

Les microaportacions també fan que una cosa que sempre he cregut que era una llegenda urbana, com és la recollida de taps d’ampolles de plàstic, ajudi a salvar vides, millorar-ne la qualitat o bé a aconseguir cadires de rodes o altres instruments anatòmics que es necessitin. Com a exemple, la recollida de taps per a SOS Richy, un web on també podem fer microaportacions per ajudar un nen de 7 anys de Palamós que pateix una malaltia molt agressiva.

Llocs on es poden engegar iniciatives a través del micromecenatge
Verkami 
Impulsa’t 
Goteo.org 
Lánzanos (per a projectes musicals)
Kifund (projectes audiovisuals)

D’infografies

Tot i que la infografia és “la tècnica de creació i tractament d’imatges digitals utilitzant ordinadors i eines informàtiques” (font Wikipedia: infografia), ja fa un cert temps que s’associa aquest mot a una representació gràfica molt visual que ens permet fer-nos una idea de dades, d’un concepte, d’idees en pocs moments .

És normalment un aplec de gràfics, un esquema de dades representades visualment. Quan es van posar de moda les infografies, de seguida em van fer pensar amb els murals que féiem a escola quan jo era petita amb paper d’estrassa (o kraft): la idea, de fet, ve a ser la mateixa. L’única diferència és que les infografies es fan a l’ordinador i els murals que féiem eren una cosa molt rudimentària!

A Internet es poden trobar moltes aplicacions per fer infografies. De fet, amb qualsevol programa per crear i editar imatges es pot fer una infografia, però hi ha aplicacions que encara faciliten més la feina.

Una d’aquestes eines és Piktochart: és una eina al núvol i, per tant, no ens hem de descarregar res. Hi ha versió de pagament (29 dòlars al mes o 169 a l’any) i versió gratuïta.

En la versió gratuïta, Piktochart permet triar entre 7 plantilles diferents, que són la base de la infografia. A aquestes plantilles li anirem afegint text, imatges (té limitacions, ja que només deixa publicar 4 imatges mal comptades), icones que ens proporciona la mateixa aplicació i fàcilment podrem fer una infografia tan visual com aquesta…

Altres programes per fer infografies
– Visual.ly
– Easel.ly (llàstima que no permet posar accents!)
– Wordle (ideal per fer núvols d’etiquetes -tags-)
– Tagxedo (també per fer núvols d’etiquetes, més personalitzable)
– Many Eyes (d’IBM)

Web sobre infografies
Infografías

I Trobada Nacional de la Blogosfera Pública

El proper 27 de juny, el Club d’Innovadors Públics ha organitzat a Donosti la I Trobada Nacional de la Blogosfera Pública on diversos blogaires parlaran d’innovació a les administracions públiques i on es debatrà sobre govern obert i administracions innovadores.

Els objectius bàsics de la trobada són:

– Posar en contacte els principals protagonistes de la blogosfera pública, que s’enriquiran gràcies a l’intercanvi d’opinions i experiències.

– Debatre sobre les matèries més atractives per als assistents.

– Permetre conèixer els protagonistes de la blogosfera pública i conèixer nous blogaires públics que poden connectar amb els interessos del públic d’innovadors de les nostres administracions.

La Trobada s’emetrà per streaming i es podrà seguir també per Twitter per mitjà de l’etiqueta #ENBP.

El 27 de juny… cap a Donosti! :-)

Informació, documentació i programa

Descobrint Google groups

Google Groups, curiosament, ofereix solucions antigues, dels inicis del nostre Internet: llistes de distribució, fòrums i grups de notícies. Personalment, em sona a finals dels 90, però continuo trobant-les necessàries per ordenar i poder recuperar informació que s’envia per correu electrònic sense necessitat de tenir-la desada en el nostre ordinador o en el nostre espai del correu que tinguem al núvol.

De fet, Google Groups és la continuació de Deja News, un servei que va néixer l’any 1995 quan molts ni sabíem què hi havia una cosa que es deia Internet que canviaria, de forma radical, les nostres vides. I és que hi ha serveis, per simples que semblin, que ens faciliten la vida.

Google Groups facilita els debats en línia asíncrons i ens permet organitzar-los de la manera que ens resulta més fàcil accedir-hi i parametritzar l’enviament de correus com millor ens sembli.

Google en ressalta:

– que tots els debats són en un sol lloc
– que ens podem expressar lliurement (i amb un editor de textos que ens permet fer coses que l’any 1995 ni somniàvem) :)
– “Les persones estimulen els debats” (obvi)
– La velocitat és important (disseny de la interfície molt usable i fàcil d’accedir-hi)

Hi trobarem grups públics, grups privats i els grups públics estan classificats en categories i regions per si volem localitzar algun grup que tracti temes que ens interessin.

En conclusió: una altra eina, marca Google (adquirida per), senzilla d’usar i molt, molt útil.

Petites accions de protecció a les xarxes socials

Diumenge vaig sentir a la televisió (no en recordo el programa ni la persona), una dona que parlava de la protecció de les nostres dades a Internet. Esmentava la metàfora ja tan coneguda d’Internet com l’àgora, com la plaça del poble i deia que ningú no es posaria a cridar davant de tot el poble “Tinc una relació”, “Estic compromès” o “He anat de vacances a Menorca”.

No hi estic d’acord: molta gent no ho diríem i altra gent sí. Així és el món, on hi ha de tots els colors. Passejar per llocs com Central Park, aquesta mena d’àgora actual, ens descobreix que hi ha molta gent disposada a explicar històries, a arengar-nos sobre algun tema del seu interès… A l’estiu, si més no, és ple de gent narrant a crits els seus pensaments o els seus compromisos. Rere el mur que són les xarxes, encara és més fàcil llençar-s’hi sense ser conscient de l’enorme potencial (o no) que tenen de comunicar el que diem.

Però ser a Internet no significa necessàriament explicar-ho tot ni estar exposat a tot: en realitat, la difusió de les nostres dades és, en bona mesura, a les nostres mans.

Fa uns dies, algú molt proper, que s’havia deixat anar -sense ser-ne massa conscient- opinant de temes socials i polítics a Twitter va decidir esborrar el seu perfil perquè no volia que allò que havia escrit fos llegit per segons quines persones o  institucions.

Li vaig dir que no calia: Twitter, a més de fer-nos abocar el millor o pitjor de cadascun, és una gran eina per estar informats. A més, Twitter ens permet la possibilitat de publicar els nostres tuits protegits (amb un candauet) de manera que només els llegeixin les persones a qui nosaltres mateixos autoritzem.

Evitar la difusió de les nostres dades o opinions a les xarxes socials és, en bona part, a les nostres mans. Sí, cal llegir els constants canvis en els pactes que estableix Facebook i canviar els nostres perfils per adequar-nos als nostres desitjos; és una feinada, però si estem preocupats per la protecció de les dades pròpies… doncs potser és una inversió de temps que convé.

És difícil quan hi tens una intervenció molt activa, però hem de ser conscients de cada cosa que publiquem perquè, efectivament, a la plaça pública no cridaríem (i aquesta és la bona notícia!): “Les TIC ajuden a col·laborar comunitàriament”

Entorns personals d’aprenentatge (PLE)

Dolors Reig EBE 2010 (c) Gabrielaft CC BY-SA

Ja fa uns anys, la Dolors Reig (@dreig) -una altra de les persones de qui he après moltes coses interessants els darrers anys i magnífica persona- em va descobrir el concepte d’entorns personals d’aprenentatge, que es coneixen, de forma abreujada, per les seves sigles en anglès: PLE (Personal Learning Environment).

Els PLE són sistemes que ajuden les persones a prendre control i gestionar el seu propi aprenentatge. Això inclou fixar els seus objectius d’aprenentatge, gestionar l’aprenentatge, la gestió de continguts i els processos i comunicar-se amb altres persones per assolir l’objectiu de l’aprenentatge.

Un PLE pot estar format per un o per diversos subsistemes: pot ser una simple aplicació d’escriptori o bé pot incloure una o diverses eines web, però és important trobar entorns que incloguin la integració de diversos elements, diverses eines i que sumin tant l’aprenentatge formal com l’informal en una experiència única.

Una de les aplicacions més conegudes, glossada per Dolors Reig, al seu bloc El Caparazón és Netvibes. Netvibes és una barreja entre xarxa social, lector de feeds, entorn de treball per compartir coneixement a les comunitats i, sobretot, per crear entorns personals d’aprenentatge seleccionant aquells ginys que volem que vagin sumant-nos diàriament la informació que volem llegir, de la qual volem aprendre.

Un dels exemples més clars de coneixement compartit i de treball reexit a Netvibes és el planeta que va construir la Biblioteca del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada per compartir informació amb els usuaris destinataris de l’especialitat que té aquesta Biblioteca i que sempre, sempre està a l’última. Si visitem aquest entorn, podrem veure com està classificada la informació per especialitats temàtiques: criminologia, justícia juvenil, medicina forense….

Construir un entorn amb llocs on s’informi de les matèries que ens interessen no és difícil, -el que és més difícil és trobar bones fonts-, però per construir l’entorn només cal donar-se d’alta a Netvibes i començar a afegir les fonts d’on solem extreure informació i que considerem que són rellevants per al nostre aprenentatge. Ens hi animen?

Més informació

Presentació d’Antonio Delgado: Diseño de PLE, PLN, PDE, SLE y COIN (febrer 2011)

Tarda de social media al CEJFE

Ahir a la tarda, al Centre d’Estudis Jurídics, vaig assistir a un curs d’usos avançats dels social media, adreçat a moderadors de comunitats de pràctica i altres persones vinculades al programa Compartim. Una petita introducció amb aquest Prezi sobre les eines que fem servir al Compartim i, a continuació, una llarga i fantàstica estona departint amb la Dolors Reig.

Al començament i al final de la tarda hi ha un debat intens sobre la importància de la privacitat de les xarxes, enfocat des de diferents punts de vista: des de qui no vol ser-hi a qui vol ser-hi amb plenitud. També hi ha enfocaments positius de l’ús de les xarxes: jo mateixa comento que, per molt que no ens agradi Facebook, ha contribuït a l’alfabetització digital de moltes persones en risc d’exclusió digital.

Les recomanacions de la Dolors, sempre ben acollides, les he recollit en un petit resum que us poso a continuació:

Eines “per llegir després” (read it later)

Eines molt útils sobretot per compartir la lectura entre smartphones i ordinador amb pantalla gran o quan no hi ha prou temps per llegir textos llargs, però sí per seleccionar allò que ens interessarà llegir quan disposem de més temps.

Instapaper

Evernote

Eines per gestionar la lectura d’RSS i notícies

Diigo (successor natural de Delicious, ja que té més funcions i permet importar els marcadors que tenim a Delicious, però també els preferits del navegador)

Feedly: extensió per al Chrome o per al Firefox que integra els RSS (i la manera d’estructurar-los) que tinguem a Google Reader. També té read it later i una miniaplicació que es pot incrustar al navegador.

Recomanacions per a lectors de Twitter per a smartphones

Android: Twidroyd i Twild

Iphone: Tweetdeck i Hootsuite

Blackberry: aplicació de Twitter

També comentem les utilitats de Cotweet, que els editors de xarxes socials de Gencat ja coneixem.

Zotero és un bon complement per a anotacions de bibliografia.

Netvibes, un entorn personal d’aprenentatge, no té gaire alternatives. Potser Symbaloo (semblant). Dolors Reig valora molt els Netvibes construïts per la Biblioteca del CEJFE i pels Juristes criminòlegs.

Isuu: per emmagatzemar i compartir arxius, alternativa a Dropbox

Scribd: llibreria virtual, també per publicar document

Windows Live Writer: editor de blocs

Ommwriter: editor zen, amb musiqueta

 Ping.fm: per publicar a diversos llocs al mateix temps

Usos de bit.ly amb servei propi d’escurçador, cal tenir el domini (p.e. dreig.cc). En aquest cas, no es pot fer un ús indiscriminat de l’escurçador, ja que només hauríem de fer servir el domini propi per a materials propis i no per publicitar materials d’altres.

Quatre pinzellades sobre Quora

Els creadors de Quora el defineixen com una col·lecció de preguntes i respostes que està millorant contínuament, creada, editada i organitzada per tothom que l’utilitza. I el més important és que tenir cada pregunta en una pàgina és possiblement el millor recurs per qui vol saber alguna cosa de la pregunta en qüestió.

Quora és una xarxa horitzontal on tots els membres poden preguntar i respondre i classificar les preguntes en diferents apartats (qui fa la taxonomia de preguntes). Dolors Reig comenta que dubta si podrà mantenir la qualitat i evitar l’spam i vaticina que, segurament, esdevindrà una xarxa vertical de continguts per a temes específics com d’Internet, social media… Janquim, també parlant de Quora, diu que no és periodista de tecnologia.

Quora estableix com a punts rellevants de la plataforma els següents aspectes:

• Acumulació de coneixement: accés des d’arreu del món, base de dades de coneixement que pot créixer i créixer i accés ubicu a aquesta informació (res de nou).
• Reutilitzable: cada pàgina és una font reutilitzable que pot ajudar molta gent, però la informació sobre aquella pregunta només és en un lloc.
• Col·laboratiu: l’espai públic de Quora pot ser editat per tothom que sàpiga com millorar la resposta.
• Millora contínua: tothom pot publicar respostes a les preguntes, afegir comentaris o publicar preguntes noves.
• Organitzat: els qui utilitzem Quora l’hem de mantenir organitzat. Cada pregunta està associada a uns temes que fan que sigui més senzill trobar-hi preguntes relacionades dins de Quora. Els temes també s’utilitzen per identificar preguntes relacionades i sovint ajuden a donar un context a la pregunta.
• Sectorialitzat: les persones seguim temes i, per tant, el sistema ens mostra quines preguntes ens podrien interessar i saber-ne més. Podem seguir preguntes individuals.
• Persones: tot el que es publica a Quora està relacionat amb una persona. Cada resposta i cada pregunta té un historial de revisions associat i cada canvi s’associa amb la persona que el fa. La gent utilitza els seus noms reals i al seu perfil hi afegeix una petita biografia.

Però res millor que començar a navegar per Quora i detectar si realment ens pot resultar útil personalment, a la nostra organització o potser només és una altra xarxa més on procrastrinar una estona.

Personalment, li he dedicat poca estona: encara veig un maremàgnum d’informació i no sé molt bé què triar i si em servirà d’alguna cosa. He respost una pregunta sobre fer turisme a Barcelona i m’he subscrit a diversos temes, però només he llegit preguntes i respostes sobre social media. Potser avui m’hi passejo una estona.

Més info

Dolors Reig – Quora: sigue la explosión social

Bloc Gencat – Quora a l’Administració

Janquim – No sóc “periodista de tecnologia”, Quora

Del núvol estant

Núvols

Durant aquest mes d’agost, el portal Vilaweb ha publicat un conjunt d’articles frescos, breus i aplegats sota el títol ‘Del núvol estant’ en què s’explicaven un seguit d’aplicacions que són “al núvol” (cloud computing, aplicacions que hi ha a Internet, que no hem d’instal·lar al nostre ordinador, sinó que les utilitzem directament a la Xarxa).

El concepte de cloud computing s’està estenent ràpidament i la llista d’aplicacions al núvol creix dia a dia i en tots els àmbits; fins i tot hi ha sistemes operatius al núvol de la Xarxa (per exemple, eyeOS). Segons Vilaweb, “la independència al respecte dels ordinadors, la seguretat, la flexibilitat i la gratuïtat de moltes d’aquestes aplicacions n’expliquen l’auge”.

Els blocs, els tuits que publiquem a Twitter són dos exemples clars del que representa el cloud computing, ja hauríem de pensar que ningú no fa còpia de tots els posts i comentaris que publica al seu bloc, sinó que són allà, als núvols d’Internet, a can Blogspot o can WordPress.

Destaco, pel seu interès, els següents “delsnúvolsestant”:

– Presentació
– Còpies de seguretat
– Paquets ofimàtics
– Editors de vídeos
– Editors d’imatges
– Antivirus
– Sistemes operatius

Twitter / tuíter

Twitter

Feia temps que sentia a parlar de microblocs (Termcat: bloc els apunts del qual tenen un nombre reduït i limitat de caràcters i es poden publicar a través de diverses aplicacions, com ara l’SMS, el correu electrònic o Internet.) i, per fi, va arribar Twitter.

Twitter és una eina 2.0 que s’ha convertit gairebé en una manera de vida per a moltes persones que conec: explicar esdeveniments en menys de 140 caràcters i durant diversos cops als dies posa de manifest la immediatesa amb què s’escriuen aquests tuits, com hem decidit anomenar-los diverses persones que conec i que tuitegem. Però en molts casos també posa de manifest que segons qui ja no té intimitat.

Els tuits (frases de, com a màxim, 140 caràcters) que publiquem es mostren en la pàgina del nostre perfil d’usuari, però també s’envien de forma immediata a altres usuaris que han triat l’opció de rebre-les (followers: seguidors). A més, tenim dues opcions: restringir l’enviament dels tuits només als nostres seguidors o bé permetre l’accés de tothom, que és l’opció per defecte.

Confesso que Twitter és una eina que personalment no acabo d’entendre, tot i que tuitejo (però poc): m’estimo més llegir tranquil·lament alguns paràgrafs i, d’altra banda, majoritàriament les persones no sabem expressar coses en menys de 150 caràcters i aleshores hem de fer un degotim de tuits per expicar una cosa o bé posar enllaços a altres llocs on s’explica la informació recollida al tuit d’una manera més detallada.

Hi ha altres eines per fer microblogging, com Yammer (adreçat a les organitzacions), Pownce (RIP) o el recentment publicat Kri kri, però, definitivament, ha triomfat Twitter que, d’altra banda, s’integra a altres eines com Facebook, Friendfeed… i també permet incorporar fotos des de Twitpic i abreuja les adreces de webs amb molts caràcters (des de, per exemple, Tinyurl.com).

Els experts diuen que és l’eina del futur, que desbancarà els blocs tradicionals, com els coneixem de fa anys i una servidora no experta s’atreveix a posar-ho en dubte, però tinc clar que és una eina que cal conèixer.

Ah, a la columna de la dreta hi ha un bloc on podeu llegir els últims tuits que he escrit.