Reflexions sobre identitat i identificació digital

Publicat el per nuriavives

virtual-identity-69996_1280Des de l’última dècada del segle XX, sentim a parlar de la signatura electrònica, de certificats digitals que ens havien de facilitar fer tràmits i interactuar amb l’administració pública. Els últims anys, primer amb l’ús intensiu d’internet i després amb la implantació generalitzada de l’ús dels mòbils a les nostres vides, cada cop és més fàcil fer gestions amb els bancs, comprar arreu del món, contractar una assegurança, vendre o fins i tot llogar o compartir el nostre habitatge.

En canvi, des del punt de vista del ciutadà sembla que a l’Administració ens entestem a posar difícils les coses i demanem certificacions, signatures electròniques i altres instruments digitals que impedeixen el desenvolupament real de l’Administració electrònica adreçada a la ciutadania.

Però alguna cosa comença a canviar perquè els últims temps sí que s’han començat a desenvolupar diversos instruments que fan més senzilla la vida del ciutadà: l’idCAt mòbil a les administracions catalanes i experiències de signatura al núvol o signatura biomètrica demostren que ara sí, sembla que hem trobat la via per avançar en aquest tema de la identificació digital i la signatura digital més usable, més senzilla i, al cap i a la fi, més pràctica i realitzable.

A més , el nou marc jurídic del reglament europeu relatiu a la identificació electrònica i els serveis de confiança per a les transaccions electròniques en el mercat interior (també conegut com a reglament eIDAS) i les lleis 39 i 40/2015, sobre procediment administratiu i sobre el règim jurídic del sector públic, ofereixen oportunitats per impulsar serveis d’identificació digital, la signatura electrònica i serveis de confiança més usables i també segurs.

[Introducció a la taula rodona Estratègies d’identitat i identificació electrònica en el marc d’una societat digital que vaig moderar el 26.1.2017 al II Congrés de Govern Digital. Ponents: Miquel Estapé, Josep Monterde, Xavier Urios i David Ferrer]

Compromesos amb la gestió pública

Publicat el per nuriavives

donosti0613El 27 de juny, el Club d’Innovadors Públics va organitzar a Donosti la I Trobada Nacional de la Blogosfera Pública on, a més, de reforçar vincles amb alguns blogaires que ja coneixia, en vaig conéixer de nous. Es va establir una gran conversa, aquest cop presencial, però la finalitat de tot plegat era poder arribar a elaborar, a partir de les idees que van sorgir aquell dia, un document de compromís per aportar el nostre petit (o gran) granet de sorra per millorar i innovar l’Administració pública.

Aquest compromís, que ja vaig signar fa uns dies, impulsat pel Club d’Innovadors Públics, el pot subscriure tothom qui vulgui.

Del meu amic Jordi Graells copio la versió catalana del document al mateix temps que us convido a signar-lo

Compromís de l’innovador públic

Com innovador a les administracions públiques,

Em comprometo:
A creure que una administració millor és possible i a no rendir-me mai en la demanda de millores i canvi
A fomentar la transferència de coneixement, la cultura de canvi i la innovació oberta
A promoure l’eficiència i els principis ètics
A mantenir una actitud d’aprenentatge continu, beta permanent, disposat al canvi i no tancar-me a noves oportunitats, obrint finestres on em trobi portes tancades
A col·laborar i interoperar, a forjar connexions amb tots aprofitant les seves potencialitats i buscar i donar suport a aquells que comparteixin aquests compromisos

En el treball
Em comprometo:
A implicar-me en les noves iniciatives, aconseguir objectius i a acceptar el fracàs
A analitzar cada situació com si fos nova fugint del “sempre s’ha fet així”
A integrar el capital intel·lectual dispers al voltant de nous projectes
A no condicionar-me per polítiques o jerarquies i a treballar per allò en què crec
A formar-me i buscar l’excel·lència

Amb l’equip
Em comprometo:
A potenciar la creativitat i estar obert a noves propostes
A fomentar un entorn participatiu i la implicació de l’equip
A escoltar, compartir i delegar, a generar confiança i a confiar
A fomentar el gust per la feina ben feta
A formar, informar i motivar

Amb l’administració
Em comprometo:
A posar en pràctica els valors públics: equitat , servei , transparència i col·laboració tant cap a dins com cap a fora
A fer-ho de forma simple, ràpida i ubiqua
A treballar amb criteris de legalitat, transparència, eficiència en la despesa i solidaritat
A mantenir format ia demanar i donar exemple d’excel·lència en el treball
A prestigiar i humanitzar la meva Administració, millorarne la valoració pels ciutadans i treballar pels seus objectius

Amb els ciutadans
Em comprometo:
A situar el ciutadà en el centre de la meva activitat professional
A escoltar fomentant els canals de participació i comunicació
A buscar i donar suport a les millors solucions, facilitant-ne l’accés als serveis públics
A fer-los partícips, coautors i coresponsables del disseny i prestació dels serveis públics
A tractar cada persona de manera individual, amb ètica pública, transparència i agilitat

Aquest document ha estat cocreat a partir de les idees i aportacions de totes aquestes persones:
Alberto Ortiz de Zárate, Antonio Arias, Antonio Díaz Méndez, Antonio Galindo, Ascen Moro , Bartolomé Borrego, Borja Colón de Carvajal, Carlos I. Jiménez, Carlos Guadián, David Rey Jordan, Emilio García García, Estefania Serrano, Felix Serrano, Guillermo Yáñez, Iñaki Ortiz, J. Diaz Rguez, J. Ignacio Criado, Jordi Graells i Costa, Jordi Campanillas Ciaurriz, Jose Antonio Latorre, Julian Valero, Marc Garriga Portolà, Mario Alguacil, Marta de Miguel, Miguel de Bas, Muntanya Merchan, Núria Vives, Óscar Corté , Pau Muiño, Roberto Sant , Víctor Almonacid, Virginia Moreno

Vélez-Málaga

Publicat el per nuriavives

Encuentro...He estat dos dies a Vélez-Málaga, al I Encuentro Nacional de Experiencias y Buenas Prácticas en Pactos, Acuerdos de concertación y Redes de Trabajo Colaborativo, convidada per l’OALDIM de Vélez-Málaga per tal d’explicar l’experiència del programa Compartim.

Un nom llarg per a un congrés que barrejava, com ells dirien, churras con merinas: potser poc específic i incloent dos temes, que potser podrien ser complementaris, però que, a la pràctica semblen viure a móns diferents (pactes i acords de concertació a l’Administració local, d’una banda, i xarxes de treball col·laboratiu, de l’altra).

Però he tingut la sort de conéixer de prop Borja Marcos, que ens va explicar un projecte interessantíssim que ha engegat la Federación de Municipios i que es diu Goblonet (al qual tothom anomenava Globonet, curiós!). Gob de gobierno, lo de local, insistia en Borja i no hi va haver manera que ningú ho pronunciés correctament. El projecte està basat en un gestor de continguts desenvolupat específicament per a aquest projecte i li treu molt de profit al sistema d’altres xarxes socials (eines de recomanació, RSS, publicació de notícies, fins i tot videoconferència). Li vaig prometre a en Borja que m’hi donaria d’alta i avui ara mateix ho faré.

Isabel Heredia, amb qui ja ens havíem posat en contacte feia dies, va explicar un projecte que abasta un àmbit més petit, però que vaig sentir molt de prop, ja que me’l van explicar directament algunes de les participants: orientadores laborals de diferents municipis de Málaga. Sembla que hi ha una important xarxa de gent que es dedica a aquesta feina, però que treballen de forma separada. Els vaig suggerir algunes idees per treballar col•laborativament i també els vaig explicar la nostra experiència. Isabel ens va parlar de la xarxa Redatodacosta.

La guinda del pastís la va posar Alfonso Alcántara (més conegut com a @yoriento a Twitter, sobretot, però també a altres entorns a Internet). Amb una explicació ameníssima i divertidíssima de l’ús de les xarxes socials des del Servei Andalús d’Ocupació, mirant de fer entendre un nou model d’Administració, però també un nou model de funcionari, va apassionar la majoria d’assistents a l’acte.

Les notes discordants: alguns elements crítics que s’aferren a perpetuar uns models que ja fa temps que són caducs i el descobriment d’una pràctica comuna entre els andalusos (això em va explicar) que es diu “cloncusiones”, que consisteix en l’aparició d’un individu que fa burleta de tot el que ha succeït en el decurs de la trobada, congrés o esdeveniment corresponent. Poc afortunat, sincerament.

En fi, una curiosa estada a Málaga on no només vam compartir coneixements, sinó també pescaíto frito i algun gotet de vi.