Actualment és una prioritat de tots els estats democràtics acostar-se tant com sigui possible a un govern obert. Contràriament al que podria semblar, això no és un avenç, ni un pas endavant, sinó que és instal·lar-se en el moment actual, és simplement complir allò més bàsic que hauríem de demanar a un govern democràtic i participatiu.
El govern obert, doncs, comporta una nova manera d’entendre la relació entre l’Administració i la ciutadania, la resta d’administracions públiques i les altres organitzacions de la societat, incloses les empreses. El govern obert és, a més, un canvi cultural del qual caldrà anar amarant tota l’organització, segurament el canvi més important que han experimentat els governs i les administracions públiques en tota la seva història
Des de l’any 1766, Suècia disposa d’una llei d’accés públic a la informació; des de l’any 1966, als Estats Units és vigent la Freedom of Information Act (FOIA). I, en canvi, a la Unió Europea encara hi ha tres països que no han aprovat una llei de transparència: són Luxemburg, Malta i Espanya.
A l’Estat espanyol, actualment hi ha en tramitació un Avantprojecte de llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern. A més, Navarra ha aprovat ja una llei de transparència i altres comunitats autònomes tenen lleis força avançades, com ara el País Basc o Extremadura.
A Catalunya, durant aquesta darrera legislatura, el Parlament va constituir una comissió perquè desenvolupés una ponència de creació d’una llei de transparència i accés a la informació pública, a sol·licitud de tots els grups parlamentaris.
Però, a més a més, el Pla de Govern 2011-2014, en el seu eix 7, Administració, i, concretament, al punt 7.6 Transparència de l’Administració i l’acció de govern establia fins a set objectius encaminats a assolir aquesta finalitat, entre els quals destaquen Millorar l’eficiència i impulsar la utilització dels mitjans electrònics i en línia en la contractació pública, en la tramitació administrativa i en la gestió d’iniciatives que se sotmeten a l’aprovació del Govern (objectiu 4) i Implementar mesures per garantir la transparència i la participació de la ciutadania, així com dels sectors afectats, en l’elaboració dels projectes normatius que els puguin afectar (objectiu 7).
L’anterior Govern va apostar en el seu moment per aquest model de transparència, d’obertura, de participació, a través de la creació deDades obertes gencat, un portal de la Generalitat on es publiquen les dades de caràcter públic amb l’objectiu de fomentar l’ús i la reutilització de la informació procedent de l’Administració.
Aquesta línia d’obertura està refermada encara més per l’Acord de Govern aprovat en la sessió de 31 de juliol de 2012 sobre l’impuls de la reutilització de les dades obertes per la Generalitat de Catalunya en l’activitat econòmica, segons el qual s’acorda impulsar la creació d’un inventari de dades públiques susceptibles de ser obertes del conjunt de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic i, d’altra banda, s’encarrega a la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió la responsabilitat de dirigir el procés d’obertura de dades públiques per coordinar la tasca de tots els departaments i entitats de la Generalitat.
Aquesta legislatura esperem més passos en aquest sentit. Ens cal una norma que reguli la transparència, l’obligació del Govern i de l’Administració per explicar-nos què es fa i què no es fa, com s’inverteixen els nostres impostos… i que defineixi com ha de ser el govern obert, el nostre govern obert.
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Fa dies que ja faig plans per fer les coses millor el 2015: la més que infringida llista de desitjos (i bons propòsits) per a cada any. Fa dies que penso que he de tornar a escriure en aquest blog i reflexionar més sobre alguns temes: trobar estones per pensar-hi i escriure. És una bona pràctica que, sovint, t’ajuda a endreçar les idees.
Encara un altre blog 