Fa uns dies, Linkedin em va recordar -i alguns contactes meus em van felicitar per aquest motiu- que l’1 de febrer de 1994, fa tot just 20 anys, vaig canviar de feina. 9 anys abans, l’1 de febrer de 1985 havia iniciat el meu historial de cotització a la Seguretat Social (per sort, ininterromput).
Des de l’1 de febrer del 1985 havia treballat al mateix lloc: la Duana de Barcelona (Agència Estatal de l’Administració Tributària), com a auxiliar administrativa, on vaig aprendre conceptes d’un món molt peculiar com és el de les importacions i exportacions, hi vaig viure l’aparició de l’IVA i vaig aprendre (poc) a classificar productes, o parts de productes (ja que, de vegades s’importen peces i no l’objecte sencer) en partides aranzelàries descrites a un document que s’anomena TARIC (Aranzel Integrat de les Comunitats Europees), a calcular els impostos que havia de pagar un producte… Fins i tot vaig aprendre a resoldre recursos de reposició, una tasca que no em corresponia fer, però ja que hi era… doncs també en vaig aprendre.
L’1 de febrer de 1994, doncs, vaig començar a treballar al Departament de Justícia: em van enviar a revisar models de sentències que s’havien d’introduir en una aplicació informàtica que s’anomenava Temis i durant tres mesos vaig ser a la torre dels jutjats d’instrucció de Barcelona fent aquesta i altres funcions relacionades amb l’àmbit lingüístic.
Des d’aleshores fins ara, la societat ha canviat, el món ha canviat i la meva feina, per sort, ha canviat i molt. De les antigues pantalles d’ordinador (després en déiem pantalles tontes) on només es podien teclejar ordres i textos amb unes lletretes de color verd a l’actual pantalla l’ordinador… hi ha vint anys i tot un canvi no només amb Internet i les tecnologies.
També hi ha un canvi de concepció de l’Administració pública que inclou moltes temàtiques que he anat coneixent i aprenent al llarg dels anys. I és que ja ho deia Aristòtil “El que hem d’aprendre a fer, ho aprenem fent” O en una versió més escurçada i actual: s’aprèn fent (learning by doing). I s’aprèn fent en tots els àmbits de la vida, però especialment en el terreny professional.
I la meva reflexió: tinc la sort de fer una feina que m’interessa, tinc la sort de conèixer el client de l’Administració perquè jo mateixa sóc el client de l’Administració. Miro, per tant, de facilitar la vida a les persones que s’adrecen a la meva organització de la mateixa manera que m’agradaria que ho fessin per a mi (o per a la meva mare: un exemple que faig servir sempre com a model de persona que no té perquè conèixer tant com jo conec l’Administració pública). Miro de complir, doncs, l’objectiu que hauria de guiar tota administració pública, que és servir la ciutadania i miro de complir-lo orgullosa perquè, a més, és la meva Administració, la de Catalunya.
Fa un temps, a més, col·laboro en una xarxa de funcionaris inquiets, la Xarxa d’Innovació Pública, que maldem per innovar en les nostres administracions, introduir nous elements que facin el servei més proper, més transparent, més fàcil.
Si em deixen, continuaré aportant i aprenent el que pugui fins que em jubili que, a aquestes alçades, es fa difícil de preveure’n la data exacta! Gràcies també a moltes persones que m’acompanyen en aquest camí amb qui aprenem i compartim plegats. Gràcies, especialment, al Jordi, la Joana, la Carme, la Iolanda… amb qui espero continuar treballant, més lluny o més aprop, durant molt de temps.
Encara un altre blog 
Núria, em perdia aquest post!!!!
Sembla que fos ahir quan, en la segona tornada al Departament de Justícia procedent de Salut, algú em va dir “hi ha una nova persona a la Secció amb qui congeniareu molt de pressa”… I, dit i fet, com si t’hagués conegut feia molts anys, la compenetració es va esdevenir des del primer dia.
Per a mi, ho dic molt sincerament, vas ser –i ets cada dia que passa– un gran descobriment, per la capacitat i sobretot per l’actitud que desplegues en tots i cada un dels projectes on tinc la sort de col·laborar amb tu.
Res més, doncs això, sisplau continua sorprenent-nos amb el teu saber fer i la teva bonhomia vers els altres. Ho necessitem!!!!
Ostres, aquesta història no la sabia. Ni tan sols sé qui et va dir això, però sí, sí que va ser així, com si ens haguéssim conegut de fa anys. I jo sí que estic sorpresa de tantes coses teves i de tota la gent que, gràcies a tu, he conegut: la majoria, com les persones que cito més amunt, magnífiques, bellíssimes… Insisteixo, gràcies, Graells :)
Ets un exemple, Núria, i no ho dic perque ets una amiga a qui m’estimo: ho dic perque ets una amiga a qui conec prou bé. Sé com treballes, com t’esforces per posar el teu granet de sorra en benefici d’una administració pública eficaç. Sí, no en tinc cap, cap dubte: ets un exemple. Enhorabona i gràcies per ser-hi, i que sigui per molts anys!
Estimat Ferranet. Sort en tenim que hi ha molts exemples com jo a l’Administració pública catalana: a la XIP en corren uns quants, però en són molts més! Gràcies, sempre i, sí, espero que sigui per molts anys :)