Per tothom és sabut, i més en aquests temps de crisi, però també de xarxes socials, de moviments cooperatius, d’intel·ligència de les multituds… que la col·laboració pot produir fruits saborosos. També que, com ens deia el capità Enciam, “els petits canvis són poderosos”.
Internet ha fet possible que petites aportacions anònimes (o amb nom i cognoms) a canvi de res (o a canvi de petites coses) poden donar resultats magnífics.
El micromecenatge (en anglès crowdfunding i en castellà financiación en masa) és una eina que permet que un col·lectiu de persones cooperin, treballin conjuntament i inverteixin diners (normalment petites quantitats que s’anomenen microaportacions) en altres recursos junts per tal de donar suport a esforços iniciats per altres organitzacions amb diversos objectius: ajuda humanitària, periodisme ciutadà o producció d’obres artístiques.
El sistema, doncs, es basa en petites donacions que en alguns casos són inversions, ja que sovint hi ha un intercanvi de compensacions econòmiques (diners) per compensacions simbòliques que més aviat són petits privilegis envers l’obra (per exemple, que aparegui el nostre nom com a mecenes d’una obra, rebre entrades per a la preestrena d’una pel·lícula, aparèixer en una pel·lícula ni que sigui breument). Les microaportacions moltes vegades també es fan a canvi de res, pel simple fet de col·laborar en una causa humanitària o per impulsar un projecte artístic.
Un exemple reeixit i molt conegut va ser El Cosmonauta, una pel·lícula que es va poder realitzar gràcies al micromecenatge i en què qualsevol persona es podia convertir en productor de la pel·lícula des de només la quantitat de 2 euros. A canvi de dos euros, es rebia un pack de benvinguda, un certificat de productor, l’entrada en el sorteig d’un vestit de cosmonauta i l’aparició del nom en els títols de crèdit de la pel·lícula.
La pel·lícula, a més, es va llicenciar en Creative Commons, de manera que podem distribuir-la, copiar-la, modificar-la o utilitzar qualsevol de les parts de l’obra de franc (i sense infraccions legals!)
Un altre exemple que més m’és proper (és al Maresme, Mataró) i també s’ha assolit és Meitat i meitat en què Factea Produccions demana 1.700 euros (que ja han assolit per poder representar una obra de l’autor Daniel Keene al Centre de Creació d’Arts Escèniques Can Gassol de Mataró. El projecte es desenvolupa a Verkami, un conegut lloc de micromecenatge i els seus impulsors a canvi de diverses quantitats (10, 20, 30, 50,100, 200 i 300 euros) ofereixen diferents privilegis:
Per 10 euros, podem aparèixer als crèdits de l’espectacle (als dossiers, al programa de mà…), assistir a una trobada amb l’equip i escoltar la lectura de l’obra.
Per 50 euros, en canvi, a més de les dues coses anteriors, tindrem dues entrades per a la sessió prèvia de mecenes, un col·loqui amb l’equip del muntatge i un pica-pica i dues entrades més per a qualsevol representació que es farà els dies 25, 26 o 27 d’octubre a Mataró.
Les microaportacions també fan que una cosa que sempre he cregut que era una llegenda urbana, com és la recollida de taps d’ampolles de plàstic, ajudi a salvar vides, millorar-ne la qualitat o bé a aconseguir cadires de rodes o altres instruments anatòmics que es necessitin. Com a exemple, la recollida de taps per a SOS Richy, un web on també podem fer microaportacions per ajudar un nen de 7 anys de Palamós que pateix una malaltia molt agressiva.
Llocs on es poden engegar iniciatives a través del micromecenatge
Verkami
Impulsa’t
Goteo.org
Lánzanos (per a projectes musicals)
Kifund (projectes audiovisuals)
Encara un altre blog 