Diumenge vaig sentir a la televisió (no en recordo el programa ni la persona), una dona que parlava de la protecció de les nostres dades a Internet. Esmentava la metàfora ja tan coneguda d’Internet com l’àgora, com la plaça del poble i deia que ningú no es posaria a cridar davant de tot el poble “Tinc una relació”, “Estic compromès” o “He anat de vacances a Menorca”.
No hi estic d’acord: molta gent no ho diríem i altra gent sí. Així és el món, on hi ha de tots els colors. Passejar per llocs com Central Park, aquesta mena d’àgora actual, ens descobreix que hi ha molta gent disposada a explicar històries, a arengar-nos sobre algun tema del seu interès… A l’estiu, si més no, és ple de gent narrant a crits els seus pensaments o els seus compromisos. Rere el mur que són les xarxes, encara és més fàcil llençar-s’hi sense ser conscient de l’enorme potencial (o no) que tenen de comunicar el que diem.
Però ser a Internet no significa necessàriament explicar-ho tot ni estar exposat a tot: en realitat, la difusió de les nostres dades és, en bona mesura, a les nostres mans.
Fa uns dies, algú molt proper, que s’havia deixat anar -sense ser-ne massa conscient- opinant de temes socials i polítics a Twitter va decidir esborrar el seu perfil perquè no volia que allò que havia escrit fos llegit per segons quines persones o institucions.
Li vaig dir que no calia: Twitter, a més de fer-nos abocar el millor o pitjor de cadascun, és una gran eina per estar informats. A més, Twitter ens permet la possibilitat de publicar els nostres tuits protegits (amb un candauet) de manera que només els llegeixin les persones a qui nosaltres mateixos autoritzem.
Evitar la difusió de les nostres dades o opinions a les xarxes socials és, en bona part, a les nostres mans. Sí, cal llegir els constants canvis en els pactes que estableix Facebook i canviar els nostres perfils per adequar-nos als nostres desitjos; és una feinada, però si estem preocupats per la protecció de les dades pròpies… doncs potser és una inversió de temps que convé.
És difícil quan hi tens una intervenció molt activa, però hem de ser conscients de cada cosa que publiquem perquè, efectivament, a la plaça pública no cridaríem (i aquesta és la bona notícia!): “Les TIC ajuden a col·laborar comunitàriament”
Encara un altre blog 