Taller sobre narratives digitals

Demà fa dues setmanes que vaig començar un taller sobre narratives digitals, un tema que crec que hem d’aprendre per continuar avançant en el programa Compartim. Julio Zino i Elena Martin, els professors del taller, condueixen amb una il·lusió poc freqüent el curs i m’adono que tots aprenem de tots, que ens anem descobrint fins i tot a nosaltres mateixos.

Comencem amb una definició, és clar: què són les narratives digitals. Doncs són relats de caràcter personal que combinen la narració tradicional amb elements multimèdia (fotografies, vídeos, so, música…) i es tradueixen en un vídeo.

Les característiques bàsiques són:

– La brevetat (el guió ha de tenir entre 250 a 500 paraules i el vídeo ha de durar 5 minuts com a màxim)
– La narració en primera persona
– La persona que crea la història és qui la narra i la produeix
– El programari que s’utilitza per crear-la és lliure o gratuït
– Incorpora elements multimèdia: fotos, imatges, música i vídeos.
– No és una producció professional i els mitjans tècnics són accessibles
– La vocació de ser compartida

La narrativa digital és sobretot una forma de coneixement i d’expressió que pot utilitzar qualsevol persona per parlar sobre qualsevol tema i que pot compartir amb tothom gràcies a les TIC.

El Julio i l’Elena ens expliquen que hi ha tres fases en l’elaboració del guió: l’evocació, la creació i la correcció. I és curiós que el requisit de veracitat de la història i de narrar-la en primera persona fa que durant la primera sessió una persona plori mentre relata el que li evoca una fotografia que havíem de portar al curs. El segon dia és una altra persona que, mentre llegeix el guió que ha escrit, també es posa a plorar.

Els professors insisteixen a dir que la història ha de ser personal, que no vol dir que hagi de ser íntima, però, tal com transcorre el curs, diversos alumnes comentem que potser, a més, ens serveix per fer teràpia perquè afloren molts sentiments i moltes emocions.

Encara no s’ha acabat el curs i, com us podeu imaginar, la feina que hem de desenvolupar és precisament l’elaboració d’una narrativa digital. Hi estic ben embolicada: cercant fotos, buscant la música idònia que lligui amb el guió i amb la història que explico, però és una experiència que no oblidaré i que, sens dubte, espero aplicar a moltes coses.

I, com a mostra, una narrativa digital molt bona, de Diego Vidart. Però escoltem-lo: